Wilhelm Reuling

Wilhelm Ludwig Reuling (Darmstadt, Hesse, 22 de desembre, 1802 - Munic, Baviera, 19 d'abril, 1877) fou un director d'orquestra i compositor alemany.

Fill de l'evangelista de la ciutat de Darmstadt Johann Anton Reuling; va rebre les primeres lliçons de música a casa dels pares; i des de 1818 amb l'organista Rinck estudià composició i violí, i tocant des de 1819 a l'orquestra del teatre de cort de Darmstadt. El 1824 Reuling va anar a Viena i es va convertir en deixeble de Ignaz von Seyfried, i per recomanació de Beethoven, d'Emanuel Aloys Förster. A través de diverses composicions el 1829 es va convertir en Kapellmeister am Wr. Teatre Josefstädter. Entre 1830 i 1854 va treballar com a ocupat i reeixit "Singspiel Komponist" i director de direcció al "Kärntnertortheate Pantomima màgicar". Després del seu llançament, Reuling va viure a Darmstadt des de 1855, després a Munic i es va dedicar exclusivament a la composició.

• Das graue Männchen, 1829 (Pantomima màgica);
• Des Herzens Wahl, 1832 (òpera);
• Die beiden Hofmeister, 1833 (Singspiel);
• Der Lügner und sein Sohn, 1833 (Singspiel);
• Bär und Pascha, 1833 (Opereta);
• Die Hintertreppe, 1833 (Opereta);
• Der Weiberfeind in der Klemme, 1833 (Opereta);
• Die Quäkerfamilie, 1835 (òpera);
• Der Kobold, 1838 (Ballet);
• Alfred der Große, 1840 (òpera);
• Der Mädchenraub von Venedig, 1845 (Ballet);
• Elina, 1846 (Ballet);
• Rübezahl, 1848 (Ballet);
• Laura, 1849 (Ballet).

Va compondre fins a 38 òperes i operetes i 17 ballets a més de la música de cambra; cançons polifòniques; cançons; etcètera, que es representaren al teatre Josefstädter i el de la Porta de Caríntia de Viena.