Berthe Roy

Berthe Roy (Quebec, 8 de febrer, 1889 - Quebec, 9 de novembre, 1951) va ser un pianista i pedagog musical canadenc.

Des dels tres anys va mostrar disposicions sorprenents, especialment una memòria excepcional.

Després d'estudiar piano amb el seu pare, Phileas, va començar actuar als vuit anys a l'"Hôtel du Château Frontenac". A Nova York, va obtenir un ajut del Consell Nacional d'entre més de 500 competidors, on va estudiar amb Rafael Joseffy. També va treballar amb Gaston Dethier (piano) i Romualdo Sapio (veu). Durant una estada de tres anys a París, va estudiar al Conservatori amb Anton-François Marmontel (piano) i Anna Arnaud (veu). Podia reproduir de memòria tots els fugues del clave temprat de Bach i transposa-les en tots els tons. Hauria realitzat aquesta gesta en presència dels convidats del compositor organista Alexandre Guilmant a la seva casa de Meudon. Guilmant després hauria declarat: "No crec que hi hagi un que pugui fer el mateix" (citat per Madeleine Gleason-Huguenin).

Nombrosos concerts als Estats Units i Europa van atreure elogis, sobretot durant una gira nord-americana al costat del violinista Jan Kubelik (1907-08), incloent-hi un concert al "Massey Hall" de Toronto (25 de març de 1908). Establerta a Quebec (1914), va impartir classes particulars i va impartir classes a la Universitat Laval, on entre els seus alumnes tingué la seva conciutadana Marthe Lapointe. Diversos dels seus alumnes van guanyar el Premi d'Europa: Lucille Dompierre (1919), Anna-Marie Messénie (1922), Conrad Bernier (1923) i Henri Mercure (1927). Va signar el fullet Amateur i artista (Montreal 1944). Va morir en plena misèria després de ser immobilitzada durant deu anys per paràlisi total.

El seu germà Léo Roy, (1887-1974), també fou pianista, compositor, musicògraf, etc...